6ena.-PRÀCTICA: NECESSITATS HUMANES

 En aquesta pràctica es fa molta ressenya en que és la 3ª força de la psicologia i es diu PSICOLOGIA HUMANISTA.

Al segle passat entre els anys 50 i 60 es va començar a crear aquest corrent social.

El conductista considerava les persones com a màquines= ESTÍMUL-RESPOSTA, i, que veníem d`una TABULA RASA, és a dir que naixíem sense tenir res après per tant no portàvem res innat.Tant el conductisme com la psicoanàlisi, excloïen tot un conjunt de trets com ara. AMABILITAT, SOLIDARITAT, TRISTESA, ALEGRIA, SATISFACCIÓ PERSONAL, etc...perquè deien que aquests sentiments van adherits l`aprenentatge.

ABRAHAM MASLOW i CARL ROGERS, desenvolupen la teoria que els humans tenen una tendència innata

 a aprendre a superar tot allò que els pot provocar un desajustament en la seva persona; sobre tot, a aprendre en positiu.També que tenim necessitats que són bàsiques ja que si no es cobreixen aquestes, podem tenir malalties i fins i tot la mort.

MASLOW, teoritza l`autorrealització i, ROGERS, sobre l`autoactualització.

Les condicions medi ambientals han de ser favorables, però cada persona té el mecanisme per a desenvolupar-se i, aixì, obtenir les seves necessitats; tan ho és, que si un humà obté les seves necessitats pot esdevenir una persona AMABLE, ALTRUISTA, GENEROSA, BONA, etc..., però no sempre és tot tan meravellós ja que si una persona té mancances, esdevindrà una persona amb seriosos problemes físics i també mentals.MASLOW també diu que si hem d`estudiar a fons a la persona, hem d`estudiar persones CREATIVES, BRILLANTS, VALENTES, OPTIMISTES, AUTORREALITZADES,ETC...perquè de la part fosca del humà , ja es va encarregar SIGMUND FREUD.

LA PIRÀMIDE DE MASLOW:                               

Les necessitats de Maslow es descriu sovint com una piràmide que consta de cinc nivells: els quatre primers nivells poden ser agrupats com a «necessitats de dèficit» ( dèficit needs o D-needs ); al nivell superior el va denominar «autorealització» , «motivació de creixement", o "necessitat de ser» ( being needs o B-needs ). «La diferència consisteix en que mentre les necessitats de dèficit poden ser satisfetes, la necessitat de ser és una força impelente contínua ».

La idea bàsica d'aquesta jerarquia és que les necessitats més altes ocupen la nostra atenció només quan s'han satisfet les necessitats inferiors de la piràmide. Les forces de creixement donen lloc a un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia. Segons la piràmide de Maslow disposaríem de:

Necessitats bàsiques

Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir la homeostasi (referent a la salut); dins d'aquestes, les més evidents són:

• Necessitat de respirar, beure aigua, i alimentar-se.
• Necessitat de mantenir l'equilibri del pH i la temperatura corporal.
• Necessitat de dormir, descansar i eliminar les deixalles.
• Necessitat d'evitar el dolor.
• Necessitat d'estimar.

Necessitats de seguretat i protecció

Aquestes sorgeixen quan les necessitats fisiològiques es mantenen compensades. Són les necessitats de sentir-se segur i protegit, fins i tot desenvolupar certs límits quant a l'ordre. Dins d'elles es troben:

• Seguretat física i de salut.
• Seguretat d'ocupació, d'ingressos i recursos.
• Seguretat moral, familiar i de propietat privada.

Necessitats d'afiliació i afecte

Estan relacionades amb el desenvolupament afectiu de l'individu, són les necessitats de:

• Associació
• Participació
• Acceptació

Es satisfan mitjançant les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, ser part d'una comunitat, d'agrupar en famílies, amb amistats o en organitzacions socials. Entre aquestes es troben: l'amistat, la companyonia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen a partir de l'esquema social.

Necessitats d'estima

Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una alta i una altra baixa.

• L'estima alta fa a la necessitat del respecte a un mateix, i inclou sentiments com ara confiança, competència, mestratge, èxits, independència i llibertat.

• L'estima baixa fa al respecte de les altres persones: la necessitat d'atenció, estima, reconeixement, reputació, estatus, dignitat, fama, glòria, i fins i tot domini.

La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i el complex d'inferioritat.

autorealització o autoactualització

Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va utilitzar diversos termes per denominar: «motivació de creixement", "necessitat de ser" i " autorealització ».

Són les necessitats més elevades, es troben en el cim de la jerarquia, ia través de la seva satisfacció, es troba un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament potencial d'una activitat. S'arriba a aquesta quan tots els nivells anteriors han estat assolits i completats, almenys, fins a cert punt.

Persones autorealitzada

Maslow va considerar autorealitzats a un grup de personatges històrics que estimava complien aquests criteris: Abraham Lincoln ,Thomas Jefferson , Mahatma Gandhi , Albert Einstein , Eleanor Roosevelt , William James , entre altres.

Maslow va deduir de les seves biografies, escrits i activitats, una sèrie de qualitats similars; estimava que eren persones:

• centrades en la realitat, que sabien diferenciar la falsedat o fictici del real i genuí;
• centrades en els problemes, que enfronten els problemes en virtut de les seves solucions;
• amb una percepció diferent dels significats i els fins.

En les seves relacions amb els altres, eren persones:

• amb necessitat de privacitat, sentint-se còmodes en aquesta situació;
• independents de la cultura i l'entorn dominant, basant-se més en experiències i judicis propis;
• resistents a la enculturació, ja que no eren susceptibles a la pressió social; eren inconformistes;
• amb sentit de l'humor no hostil, preferint bromes de si mateixos o de la condició humana;
• bona acceptació de si mateix i dels altres, tal com eren, no pretensiosos ni artificials;
• frescor en l'apreciació, creatius, inventius i originals;
• amb tendència a viure amb més intensitat les experiències que la resta de la humanitat.

Metanecesidades i metapatologías

Maslow també aborda d'una altra manera la problemàtica del que és autorealització, parlant de les necessitats impulsives, i comenta el que es necessitava per ser feliç: veritat, bondat, bellesa, unitat, integritat i transcendència dels oposats, vitalitat, singularitat, perfecció i necessitat, realització, justícia i ordre, simplicitat, riquesa ambiental, fortalesa, sentit lúdic, autosuficiència, i recerca del que significatiu.

Quan no es satisfan les necessitats d'autorealització, sorgeixen les metapatologías, la llista és complementària i tan extensa com la de metanecesidades. Aflora llavors cert grau de cinisme, els disgustos, la depressió , la invalidesa emocional i la alienació .

[  ]

Característiques generals de la teoria de Maslow

• Només les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de les persones, ja que la necessitat satisfeta no genera comportament algun.
• Les necessitats fisiològiques neixen amb la persona, la resta de les necessitats sorgeixen amb el transcurs del temps.
• A mesura que la persona aconsegueix controlar les seves necessitats bàsiques apareixen gradualment necessitats d'ordre superior, no tots els individus senten necessitats d'autorealització, pel fet que és una conquesta individual.
• Les necessitats més elevades no sorgeixen en la mesura que les més baixes van sent satisfetes. Poden ser concomitants però les bàsiques predominaran sobre les superiors.
• Les necessitats bàsiques requereixen per la seva satisfacció un cicle motivador relativament curt, en contraposició

Cicle de Procés

Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica, posant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb la «autorealització» que no és més que un nivell de plena felicitat o harmonia.

Crítiques a la seva teoria

D'acord amb Manfred Max-Neef , Antonio Elizalde i Martin Hopenhayn en el llibre Desenvolupament a escala humana publicat el 1986, i també amb Paul Ekins en Riqueses sense límits, Atles Gaia de l'economia verda , a aquesta concepció de Maslow se li atribueix la legitimació de la "piramidalitat" social. Si les necessitats estan jerarquitzades i són infinites, la societat es configura també "naturalment" com una piràmide on només la cúspide accedeix a més ia més a costa de mantenir baix a una base com més àmplia i desposseïda més convenient. Això es contraposa a la visió del desenvolupament a escala humana, on es esgrimeix que les necessitats són poques, finites, classificables i universals. Formen un sistema de 9 necessitats amb quatre formes de realització: Subsistència, Protecció, Afecte, Comprensió, Participació, Creació, Esbarjo, Identitat i Llibertat, mitjançant l'Ésser, l'Tenir, el Fer i el Relacionar.

La crítica més comuna, és la que fa a la seva metodologia, pel fet d'haver escollit a un reduït nombre de personatges, que ell considerava autorealitzats, i arribar a conclusions del que és l'autorealització després de llegir les seves biografies o parlar amb ells .

Tot i que la teoria de Maslow ha estat vista com una millora en les teories prèvies sobre la personalitat i la motivació, conceptes com la «autorealització» resulten una mica ganduls. Com a conseqüència, l'operativitat de la teoria de Maslow és complicada.

No hi ha cap prova que cada persona tingui la capacitat d'esdevenir un ésser «autorealitzat». Més encara, Wabho i Bridwell ( 1976 ), en una revisió extensa utilitzant la teoria de Maslow, van trobar escasses evidències que aquest ordre de necessitats de Maslow fos així o que existís jerarquia alguna.

Hi ha exemples de persones que tenen trets d'autorealització i no han tingut les seves necessitats bàsiques satisfetes. Molts dels millors artistes van patir pobresa, deficient criança, neurosi i depressió. No obstant això, alguns estudis científics mostren el ple interès de l'ésser humà per autorealitzar i tendir a un nivell més alt de satisfacció.

Una última crítica seria el fet de considerar la seguretat de propietat privada més important de tenir una família o una moralitat, ex.La major part dels natius de Sud-amèrica, Àfrica o Àsia no tenen propietats i poden suplir la resta de les seves necessitats.

Finalment la consideració de les necessitats inferiors com "comuns amb l'animalitat" i el fet que pogués entendre que una persona sense aquestes necessitats satisfetes no té accés a comportaments lleials, comunitaris o lliures, és vist com un reflex en la teoria del rebuig social l'autor a les classes immigrants de l'Amèrica de l'època i del seu aristocraticisme respecte en la seva concepció de la humanitat com a pròpiament tal.

Fisiològiques: Autoestima: Respecte: Constructiva: Tenir consciència de que tenim prejudicis i lluitar per superar-els Destructiva: Aconseguir el respecte mentint, venent a l'altre una idea de mi mateix que no es correspon amb la realitat (en alguns casos: famosos, polítics...) Fallida: Confondre que et tinguin respecte a que et tinguin por (apallissar als companys de classe) Autorrealització Constructiva: Obtenir la plenitud de la teva vida mitjançant l'entrega als demés com va fer per exemple la Mare Teresa de Calcuta Destructiva: Defensa dels ideals mitjançant la lluita armada. Fallida: Cercar la plenitud de la teva vida a partir del reconeixement de l'altre i amb uns objectius egoistes. Constructiva: Muntar un hortet Destructiva: Robar el menjar Fallida: enganyar el cos a partir d'alguna substància per a no sentir la gana Seguretat Necessitat de seguretat de salud Constructiva: Vida sana, dieta mediterrània + esport Destructiva: automedicar-se (sense control mèdic). Fallida: portar una vida insana però recórrer al metge sovint per a comprovar que encara estàs sa. Afiliació: Intimitat sexual, relació de parella. Constructiva: la manera d'estimar-se sigui recíproca entre un i l'altre Destructiva: autodespreciar-se i subvalorar-se amb l'objectiu de fer feliç a l'altre. Fallida: renegar i no acceptar les pròpies inclinacions sexuals. Autoestima: Respecte Constructiva: Tenir consciència de que tenim prejudicis i lluitar per superar-els Destructiva: Aconseguir el respecte mentint, venent a l'altre una idea de mi mateix que no es correspon amb la realitat (en alguns casos: famosos, polítics...) Fallida: Confondre que et tinguin respecte a que et tinguin por (apallissar als companys de classe) Autorealització Constructiva: Obtenir la plenitud de la teva vida mitjançant l'entrega als demés com va fer per exemple la Mare Teresa de Calcuta Destructiva: Defensa dels ideals mitjançant la lluita armada. Fallida: Cercar la plenitud de la teva vida a partir del reconeixement de l'altre i amb uns objectius egoistes. Una actitud  Fallida: enganyar el cos mitjançant el consum d'alguna substància (droga, per exemple),  per a no tenir la sensació de gana, però amb això no s’elimina la gana, només s’emmascara. Respecte als aspectes de segon nivell, hem agafat el tema de la Seguretat, però en el tema concret de la Necessitat de Seguretat en la Salut. Pensem que una actitud Constructiva seria fer una vida sana, acompanyar-la d’una dieta mediterrània i natural i fer esport, moderadament. Una posició Destructiva: Seria automedicar-se, entenem que tal fet pressuposa que es fa sense control mèdic, i amb un suposat autoconeixement del que ens podem prendre, fet que tot sovint només serveix per guarir el símptoma del moment (mal de cap, per exemple) però que pot desencadenar altres problemes, fins i tot més greus, com seria el cas de consums de determinats medicaments o productes en estat de gestació, situació que potser encara no detectada per la futura mare. Una conducta que desenvoluparia una actitud Fallida seria: Portar una vida poc assenyada (des del punt de vista de la salut), però recórrer al metge tot sovint per a comprovar que no es pateix cap malaltia. (Com exemple podria ser portar una vida molt activa de relacions, sense mesures de prevenció, però fer-se sovint anàlisis del VIH) En relació al tercer nivell de la piràmide (i perquè en diuen piràmide si és un triangle...????), hem volgut tractar el tema de la relació sentimental de parella: Després d’un cert debat sobre com s’ha d’estimar al altre, hem conclòs que una fórmula Constructiva (de fet la conclusió a la que hem arribat és de que és LA FÓRMULA): Estimar, i que aquesta manera d'estimar-se sigui recíproca entre un i l'altre, compresa i sentida per tots dos de forma que rebin tan com donin, i es sentin plenament estimats i estimants. Hem arribar a la conclusió que una situació Destructiva (i potser freqüent) és: Menystenir-se, autodespreciar-se i subvalorar-se amb l'objectiu de fer feliç a l'altre. Hem arribat al plantejament que una opció que condueix a la Fallida: Consisteix en renegar (en el sentit de no reconèixer) i no acceptar les pròpies inclinacions sexuals. Ja que amb aquesta conducta esdevé inviable la relació sentimental en parella.   Pel que fa al quart nivell, relatiu a la pròpia Autoestima, hem agafat com a referència el propi Respecte, és a dir el respecte a un mateix (que vinculem, de forma inseparable amb el respecta als altres). Opinem que una actitud que cal prendre i que és Constructiva consisteix en: Tenir consciència de que tenim prejudicis i lluitar per superar-los, amb una actitud de constant autocrítica per detectar-los, i amb el ferm propòsit d’eradicar-los. Hem pensat que una actuació Destructiva consisteix en: Aconseguir el respecte mentint, venent a l'altre una idea d’un mateix que no es correspon amb la realitat (pensem que passa en alguns casos, com ara : la imatge que d’ells mateixos venen alguns famosos, o alguns polítics...).  Hem parlat de la dita que diu: “Qui sols cerca el aplaudiment dels altres, posa la seva felicitat en mans alienes”. Pensem que no condueix en lloc el fet de fer-se passar per una cosa que no s’és. També podríem utilitzar aquella frase de ..... de “Es pot enganyar a molts durant poc temps, es pot enganyar a pocs durant molt de temps, però no es pot enganyar a molts durant molt de temps”  (Casos vivents: Millet, Bush, Aznar.... etc.). Una actuació que en principi pensaven com a destructiva, però que ens hem adonat que es Fallida consisteix en: Confondre que et tinguin respecte amb que et tinguin por (com pot ser el cas d’apallissar als companys de classe per “guanyar-se” el seu respecte, ja que el que NO S’OBTÉ es, justament, el seu respecte.) Pel que fa al cim de la piràmide de Abraham Maslov, que consisteix en la Autorealització, hem pensat que si de veritat s’aconsegueix la autorrealització (plena) es incompatible amb ocasionar lesions a un mateix o a d’altres. En el procés d’elucubracions, hem valorat que, tal vegada, la dita autorrealització  pot tenir connotacions culturals o espirituals (com deia Maslov) que permetin trobar alguna actitud d’aquesta mena, vinculada a fanatismes o idees que es considerin pel damunt d’altres valors. Opinem que el tema es força discutible i potser caldria un debat més en profunditat per obtenir o acostar-nos a conclusions més meditades. Recordo que quan hem arribat a aquest punt gairebé tenim 20 minuts per resoldre els tres darrers enigmes, i al final encara ens ha tocat tancar-los sense acabar els debats. Llàstima, estava força interessant. De totes formes hem elaborat les tres respostes. L’alternativa Constructiva aniria en l’ordre de: Obtenir la plenitud de la teva vida mitjançant l'entrega als demés i més necessitats, com va fer per exemple la Mare Teresa de Calcuta, o Vicenç Ferrer. Opinem que una posició Destructiva consistiria en la : Defensa de posicions fanàtiques mitjançant la lluita armada, posant com exemple als terroristes suïcides que pensen (creuen) que amb la seva immolació els serà donat el paradís (per aquests mèrits assolits justament amb el seu sacrifici). En la creença és on radica la dificultat de considerar-ho com a destructiu o no.  En el fons és similar al cas d’acabar amb una guerra de cop... tirant dues bombes atòmiques sobre ciutats indefenses, plenes de civils innocents... Vaig tenir un professor de criminologia que deia que si les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki les haguessin tirar els nazis sobre dues ciutats angleses o nordamericanes, la màxima imputació dels judicis de Nuremberg hagués estat aquesta fita, clarament com a crims –reiterats- contra la humanitat (sens cap dubte.... a menys que els càrrecs tinguin que estar presentats contra els vencedors, llavors ja no hi ha crim...sinó una actuació excel·lent i “humanitària” per posar fi a la guerra... fins i tot se’ls ha de felicitar pels fets !!!). El tema ha estat molt complexe ja que algú, al principi,  proposava la figura del “Che”... per a mi la lluita revolucionaria del Comandante “Che” Guevara té unes connotacions particulars. Al sentir la paraula “El Che” m’ha vingut com un  tret, a la ment, la foto de primera plana de La Vanguardia d’aquell octubre del 60 i pico (de fet seixanta i molts, suposo que va ser 67 ó 68, abans del 69 segur, que és quan es va arribar a la Lluna), que portava el seu cos nu,  acribillat a trets, amb la cara girada cap a la dreta i els ulls esmaperduts.... recordo que em vaig negar durant molt de temps a acceptar que els soldats bolivians haguessin pogut matar al “Che” a la “Sierra”, i volia creure que era un muntatge dels iankis... per sort la conversa ha anat cap a altres formes de violència. Estic un xic decebut perquè no he estat capaç de fer valer que en aquelles èpoques les posicions revolucionaries no les puc qualificar de “destructives” .... Pensem que el que seria un intent com a pràctica Fallida, com ara: Cercar la plenitud de la teva vida a partir del reconeixement de l'altre, i amb uns objectius egoistes, per obtenir-ne un profit (seria el cas dels “pelotazos”). Bé , fins aquí la pràctica d`avui.He agafat també el  text de l`Elias Muratet i el conjunt que vam fer tots tres.M`ha semblat força interessant com per a posar només una de les opcions.La piràmide de Maslow ajuda al balanç general de la persona a obtenir un control estàndard del seu entorn emocional. M`agradat molt treballar amb ells i, com sempre....el millor professor!!!!