5ena.- PRÀCTICA FREUD: PASIÓN SECRETA

FREUD: PARE del PSICOANÀLISI.
El seu interès científic inicial com a investigador es va centrar en el camp de la neurologia, derivant progresivament les seves investigacions cap a la vessant psicològica de les afeccions mentals.Va estudiar a París, amb en CHARCOT, les aplicacions de la hipnosi en el tractament de la histèria. Amb en BREUER va desenvolupar el MÈTODE CATÀRTIC (purgació) fins a la seva substitució pel MÈTODE LLIURE i la INTERPRETACIÓ DE SOMNIS.Va postular l`existència d`una sexualitat infantil perversa poliforme.
La ajuda de JOUNG per a restablir la seva reputació va ser crucial, ja que amb les seves teories, la va dilapidar.Va ser seguidor incondicional de DARWIN perque va demostrar l`existència d`una part de l`home que ningú coneixia.
La pràctica d`avui consisteix en la visualització d`una pel.lícula d`ell i l`anàlisi que nosaltres fem d`ella.
Tenia com a professor MEINER, quan Freud va ingressar una pacient amb HISTÈRIA, cosa que MEINER no aprovava, ja que deia que tot era teatre.La histèria és com la mentida, no es pot demostrar (diu el professor).Com que ningú el creu, decideix anar a un altre lloc i, parla d`anar a París a conèixer CHARCOT.

La paraula histèria deriva del grec hyaterá , que significa matriu , ja que els antics van associar aquesta malaltia amb l'úter de la dona i, per tant, amb el sexe femení, descuidant l'observació de fenòmens histèrics en l'home, que també existeixen.

Amb el nom de histèria es coneix des de l'antiguitat l'aparició de símptomes objectius importants sense lesió que els justifiqui, per exemple, una paràlisi sense lesió en els nervis ni músculs, una ceguesa sense anomalies en l'ull ni dels components del sistema òptic. En tots aquests casos d'aparent malaltia orgànica se suposa que la causa és un conflicte psicològic que es converteix en un símptoma orgànic que el simbolitza, per això també s'anomena neurosi de conversió o alteracions somatomorfs .

Existeix una forma d'histèria en què el problema psicològic no es simbolitza a través de la imitació d'una malaltia corporal sinó d'una malaltia psíquica, en aquests casos es parla detrastorns dissociatius , ja que la identitat està dissociada, per exemple, una amnèsia histèrica amb la qual el subjecte oblida qui és, i en alguns casos altera la seva pròpia identitat amb la de nous personatges que va creant o que accepta, són els casos de múltiple personalitat.La millor tècnica de tractament és la psicoanàlisi. El histèric té un caràcter malaltís, que és el que li ha provocat l'aparició dels símptomes a través de la seva manera de reacció anòmal. Per tant cal una reestructuració total del caràcter i la conformació de noves maneres de reacció. Encara que els símptomes teatrals desapareguin de forma ràpida durant les primeres sessions, no s'ha d'oblidar que l'individu segueix sent histèric i pot recaure en amb els mateixos símptomes o amb altres simbòlicament equivalents si no es realitza una psicoteràpia amb reeducació del caràcter.

En aquesta pel.lícula  apareguen  ESTATS que ens porten a les diferents malalties de caire mental, com el d`una paralítica que no recorda com va arribar a aquesta situació. Parlen de TRAUMA PSICOLÒGIC.

PARÀLISI AGITANT: Després d`un accident un llenyataire va quedar impedit quan va caure un llamp en la  cabanya que es va soplujar.

HIPNOSI: Dormen a aquest pacient i, CHARCOT vol confirmar que no te cap malaltia física si no de caire psicològic. També fa un experiment en el que canvia els papers de dos malalts. A l`home, el fa tornar paralític i a la dona la fa ballar el ball de "Sant Vito". Els desperten, però com diu CHARCOT, "només és un experiment i els experiments , no curen".

Aquestes idees són l`INCONSCIENT i que poden haver pensaments NO CONSCIENTS i, que poden estar units per eslavons que encara s`han de descobrir.

MEINER: "Les emocions fortes poden afectar el sistema mental, això ho deixem al parisins i nosaltres ens dediquem a coses més reals".

Coneix en BREUER en el cas d`una pacient que havia perdut el seu pare en un accident i que no podia dormir a causa d`un somni recurrent en el que el seu pare, era devorat per gats. La va adormir també amb ajuda de medicaments i, a partir d`aquí la va sotmetre a llargues interrogacions on la malalta exposa els seus temors.D`aquesta manera va anar coneixent la pacient i, a entendre qué li passava.D`aquesta manera la va ajudar.
Les emocions es repeteixen una i una altra vegada i, això fa que es faci com un foc i llavors d`aquest foc, surt un fum que ha de sortir per algun lloc. El professor MEINER és per a qui treballa FREUD, i quan estava fent un aprova amb un pacient,  li impedeixen de continuar aquesta.Discuteixen amb el seu professor i aquest li diu que està obsessionat per les malalties mentals perquè ell mateix ho és.Parla amb en BRAUER i el convenç per que treballin plegats i, aquest li enviarà tots els pacients histèrics que tingui a la seva consulta i, a la mateixa vegada, FREUD practicarà la seva teoria de l`hipnosi.Així va anant descobrint les emocions i records que turmentaven als seus pacients, la qual cosa li permeté anar descobrint les reaccions que generen els seus pacients.
COMPLEX D`ÈDIP: Tracta a un pacient que ha agredit al seu pare, tot i que l`estima i admira molt.El fa reviure el dia de l`incident.Li va explicar que estava trinxant carn i, el noi es pensa que el seu pare el vol trinxar com la carn que han de menjar.Creu fermament que el pare el vol atacar i, ell ataca primer.diu que és perque el seu pare ataca cada nit a una jove i aquesta jove és la seva mare.el noi fa accions estranyes ( està enamorat de la seva mare).
Hi ha un seguit d`imatges en les que es veu un FREUD molt turmentat i, és un malson que té.BREUER vol examinar FREUD, que té aquests malsons i no menja, ell no ho vol i parlen de l`experiment amb el noi amb COMPLEX D`EDIP.BREUER dóna a entendre que tants experiments hipnòtics l`estan afectant.
reb una carta de MEIER en la qual li demanaque el vagi a veure de seguit. Aquest critica les seves feines, però, en un moment donat reconeix que està d`acord en les seves pràctiques i, que el va desacreditar expressament i, ara que s`està morint li demana que faci un pacte amb el diable.
Freud va a casa d`SCHLOSSER( pare del noi amb COMPLEX D`EDIP) i busca el noi, però ha mort de nuemònia en un manicomi.
EXISTEIXEN CLARES CONNOTACIONS SEXUALS EN QUASI TOTS ELS SOMNIS I CASOS QUE FREUD INTERPRETA.
TRANFERÊNCIA: Emocions del pacient amb complexe d`Èdip vers el pare, mare o metge.
CONTRATRANSFERÈNCIA: El que el metge sent pels seus pacients.Aquest cas l`experiment es va centrar en CECILE( cega des de la mort del seu pare).El trauma li ve de veure el seu pare mort en un bordell, a causa de l`excés de luxúria.Després del tractament de FREUD, la noia pot veure, ja que inconscienment ha descarregat el seu trauma al explicar-ho.Aquesta noia està secretament enamorada de BRAUER, però com està casat, no pot fer-hi res per aconsseguir acostar-se a ell, arriba fins i tot, a tenir dolors de part, sense ni està embarassada.Torna a demanar ajuda a BRAUER, però aquest veu clarament que CECILE està enamorada d`ell i s`allunya.
Entremig, mor el pare de FREUD i, seguidament ell comença a tenir malsons en el quals ell no estima el seu pare, BRAUER el convenç de que no està malat, però tal com li va dir MAINER, creu que sí, que tant treballar amb aquests experiments l`estan afectant.
Torna a tractar a CECILE i, aquesta li va explicant el que feia un un temps que va anar a viure amb el seu pare a Nàpols( sola).Quan va tornar a casa amb la mare, va experimentar molt disgust ja que la seva mare era molt estricta.Al final acaba deduint que estava enamorada del seu pare i també va acabar enamorada de FREUD.El trauma li venia de quan la seva mare la va trobar pintan-se la cara amb aquarel.les (segons la mare només es pintaven les meüques) i també havia descobert que el seu pare i la minyona eren amants.
La comunitat científica li tanca les portes i fins que JUNG no l`agafa sota la seva protecció, no s`en surt.

Entrant en el tema concret dels mètodes om mecanismes de defensa psicològica treure la conclusió que son aplicats amb molta freqüència, i possiblement no només davant de traumes o situacions especialment “delicades” o que comporten una situació que el qui les pateix vulgui amagar. És possible que davant de qualsevol fet que no ens resulti prou plaent (resultat electoral, per exemple ara que estem d’eleccions), el individu apliqui aquests mecanismes de forma quasi automàtica, i sense una clara consciència del que realment està fent. Els mecanismes defensius apareixeran sempre que els fets no ens plaguin, i com deia a la darrera pràctica només una posició autocrítica important, una amplitud de visions i perspectives, i el treball conscient encaminat a la recerca de solucions positives, ens serviran plenament per perseguir la recerca de la millor solució, i el més beneficiosa per nosaltres i el nostre entorn.

Sospito que el tractament psicològic no ha de dedicar-se en exclusiva a les situacions patològiques i negatives. Opino que autors com ara el psicòleg Martin Seligman i la seva recerca sobre la felicitat, l’optimisme, vaja, com diu ell la  psicologia positiva,  i fins i tot el poder positiu del pensament negatiu, son camins a seguir per tal de prendre una posició més agradable de tot plegat i encarar el futur (inclòs el professional nostre) amb una aire fresc, renovat, agradable i positiu.

Com que hi estic totalment d`acord amb l`escrit de l`Elies Muratet, m`he permés agafar aquest últim paràgraf per afegir a la meva pràctica.

Espero que no l`importi gaire.