La ment és una força creativa, dinàmica i volutiva i, per tant, s`hauria d`entendre mitjançà l`anàlisi de la seva activitat.
Seguint el camí d`en Wundt, Williams James va continuar amb el FUNCIONALISME que és un corrent influït pel pragmatisme americà i l`evolucionisme.El funcionalisme pretén estudiar la ment per a comprendre com les distintes propietats i característiques que aquestes faculten a l`individu per el desenvolupament en el seu medi, o sigui, bàsicament, l`estructura de la ment per a la seva funció; la qual cosa va donar que altres investigadors estudiessin la conducta de l`individu. Això va portar l`importància en els estats i processos mentals NO és l`estructura física, així el funcionalisme, es va convertir en el fonament filosòfic del paradigma cognitiu en psicologia: Per entendre la ment, hem de prescindir de la comprensió de la base física.
El major exponent del CONDUCTISME, descriu les posicions que l`estudi del comportament te un valor independent d`altres preocupacions.Segons això, el comportament ha de ser l`únic objecte d`estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals ( creença, objectius, afectes, etc...no tenen cap interès per determinar la conducta.
Va ser John Watson el que va discutir el valor real de la psicologia basada en el psicoanàlisi, i, aixì el comportament va esdevenir objecte d`estudi en sí mateix i no com a mètode per estudiar el sentit de la conducta.També va estudiar l`ajust de l`organisme als seus ambients. El treball de Watson era comparatiu, és a dir, manipulava i observava els canvis en el comportament d`animals. La seva feina estava molt influenciada per les teories d`Ivan Paulov, que va descobrir per casualitat el fenomen del CONDICIONAMENT(reflexos depresors).
Mary Cover Jones, va ser un dels pioners de la TERÀPIA DE CONDUCTA.El seu estudi d`incondicionants amb en Peter (por als conills) és la seva obra més citada
La nostra pràctica d`avui, conjunta amb l`Ivett Martí i en Rubén López, és aconseguir en deu passes que un nen de set anys aconsegueixi pujar a un autobús sense tenir por, ja que el fet de veure per la televisió un accident d`aquest, li va produir tanta por que era incapaç de pujar-hi.
1er.pas: Buscar una pel.lícula de dibuixos animats en la qual el protagonista sigui un autobús o un altre vehicle.
2on.pas:Llegir contes( amb els pares) que també intervinguin vehicles.
3er.pas: Jugar amb els pares a pujar a un autobús.
4art.pas: Explicar tècnicament(com es pugui) com és un autobús o vehicle.
5è. pas: Conèixer i parlar amb un conductor d`autobús i que agafi confiança.
6è.pas: Passejar per la ciutat perquè conegui la circulació i els vehicles donant-li informació.
7è.pas: Fer-lo pujar a l`autobús parat i explicar-li el funcionament, l`interior i els recursos de què disposa.
8è.pas: Fer un trajecte curt amb els pares(sense deixar de tranquilitzar-lo).
9è.pas: Portar el nen a un lloc que li agradi molt visitar i que no estigui lluny (en autobús).
10è.pas: Anar d`excursió amb els seus amics o classe de l`escola i que estigui molt distret.
Bé, aquesta ha sigut la nostra pràctica d`avui, encara que, personalment crec que es necessita molt de temps i paciència per a superar les pors i fòbies.
El major exponent del CONDUCTISME, descriu les posicions que l`estudi del comportament te un valor independent d`altres preocupacions.Segons això, el comportament ha de ser l`únic objecte d`estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals ( creença, objectius, afectes, etc...no tenen cap interès per determinar la conducta.
Va ser John Watson el que va discutir el valor real de la psicologia basada en el psicoanàlisi, i, aixì el comportament va esdevenir objecte d`estudi en sí mateix i no com a mètode per estudiar el sentit de la conducta.També va estudiar l`ajust de l`organisme als seus ambients. El treball de Watson era comparatiu, és a dir, manipulava i observava els canvis en el comportament d`animals. La seva feina estava molt influenciada per les teories d`Ivan Paulov, que va descobrir per casualitat el fenomen del CONDICIONAMENT(reflexos depresors).
Mary Cover Jones, va ser un dels pioners de la TERÀPIA DE CONDUCTA.El seu estudi d`incondicionants amb en Peter (por als conills) és la seva obra més citada
La nostra pràctica d`avui, conjunta amb l`Ivett Martí i en Rubén López, és aconseguir en deu passes que un nen de set anys aconsegueixi pujar a un autobús sense tenir por, ja que el fet de veure per la televisió un accident d`aquest, li va produir tanta por que era incapaç de pujar-hi.
1er.pas: Buscar una pel.lícula de dibuixos animats en la qual el protagonista sigui un autobús o un altre vehicle.
2on.pas:Llegir contes( amb els pares) que també intervinguin vehicles.
3er.pas: Jugar amb els pares a pujar a un autobús.
4art.pas: Explicar tècnicament(com es pugui) com és un autobús o vehicle.
5è. pas: Conèixer i parlar amb un conductor d`autobús i que agafi confiança.
6è.pas: Passejar per la ciutat perquè conegui la circulació i els vehicles donant-li informació.
7è.pas: Fer-lo pujar a l`autobús parat i explicar-li el funcionament, l`interior i els recursos de què disposa.
8è.pas: Fer un trajecte curt amb els pares(sense deixar de tranquilitzar-lo).
9è.pas: Portar el nen a un lloc que li agradi molt visitar i que no estigui lluny (en autobús).
10è.pas: Anar d`excursió amb els seus amics o classe de l`escola i que estigui molt distret.
Bé, aquesta ha sigut la nostra pràctica d`avui, encara que, personalment crec que es necessita molt de temps i paciència per a superar les pors i fòbies.
D'acord, M. Àngels, està en la línia del que demano. Bona feina!
ResponElimina