4ª PRÀCTICA: MECANISMES DE DEFENSA

Els  mecanismes de defensa són reaccions que crea una part de nosaltres.Dispositius que protegeixen el nostre equilibri mental.
Freud s`interessa pel fenomen histèric que tenen un comportament explícit, però no hi té una explicació convincent
CHARCOT, al 1853 va ser nomenat metge dels Hospitals de París,i, encarregat d`un servei a l`hospital de Lourcine.Després d`un fracàs en 1857 va ser acceptat com agregat en 1860 gràcies a seu mestre RAYNER.Al 1862, va deixar Lourcine per anar a la Salpêtrière.Va ser en aquest "museu patològic viu els recursos eren considerables", segons les seves pròpies paraules, on va desenvolupa tota la seva carrera.Va col.laborar amb el seu amic i company Alfred Vulpian en investigacions comunes sobre la patologia nerviosa, la qual cosa va contribuir en gran mesura a posar les bases de la neurologia moderna.
En 1872, Charcot va succeir a Vulpian en la càtedra d`Anatomia Patològica fins que va ingressar en l`Acadèmia de Ciències.Els seus primers treballs van versar sobre diversos temes de la medecina, fins arribar a Salpêtrière, i, va orientar les seves investigacions cap al món poc conegut de les afeccions del sistema nerviós.Va produir una obra, que encara avui, cent anys més tard, conserva tot el seu valor: l`ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÓPICA o MALATIA DE CHARCOT, L`ESCLEROSI EN PLAQUES, LES ARTROPIES DE LES TABES, o LES LOCALITZACIONS MEDUL.LARS.
Amb ocasió de la restauració dels locals de la Salpetrière, va adjuntar als serveis la SECCIÓ DELS EPILÈPTICS SIMPLES, en el que acabaven d`agrupar autèntics malats comicials.Ràpidament, Charcot es va apassionar per aquest camp d`investigació, seguida de l`HIPNOSI: la seva manipulació va ser confiada.
Les teories de Charcot no li van sobreviure.Ell mateix ho havia pressentit, no obstant això, el seu paper en la història de la psiquiatria no va ser negatiu.Va tenir el mèrit d`acreditar definitivament la idea de la HISTÈRIA MASCULINA, de cridar l`atenció sobre les manifestacions de la HISTÈRIA TRAUMÀTICA , i, sobretot l`interès mèdic de la GRAN NEUROSI, d`afavorir la evolució de la PSICOLOGIA DINÀMICA. Els quatre anys que Freud va passar al seu servei van influir molt en el desenvolupament de la PSICOANÀLISI.
BREUER diu que l`estat hipnòtic dels estats histèrics deixapareixen una vegada rescatats de l`estat hipnòtic,i, es tornava a tenir la mancança d`abans i a, més a més, no recordaven res de la seva experiència hipnòtica. Exemple: la persona cega, veu, després torna a ser cega; l`impedit camina i després torna a se impedit, etc...
L`estat hipnòtic defineix a la persona amb una part conscient i una altra inconscient.El CONSCIENT, és una petita part de la nostra ment, igual que un iceberg amb la qual cosa només es coneix una part i una setena no es coneix.L`INCONSCIENT, necessita contínuament moure`s per que si no ho fes, trastocaria el CONSCIENT. El PRECONSCIENT, és una petita part que hi ha en l`INCONSCIENT.
COGNITIVISME: és allò que prenem depenent del que s`estudii.
CONDUCTISME RADICAL: és l`ESTÍMUL-RESPOSTA.
CONDUCTIVISME: només amb la conducta de la persona.
JUNG, va inventar el test d`associació de paraules i era una manera de que l`inconscient passés al conscient.Si la persona histèrica era capaç de recordar alguna cosa de quan estava hipnòtica, ja es podia donar per curada.(Acceptació de la catarsi).
La part de la nostra personalitat busca el plaer i busca la forma d`estar bé i la forma d`evitar d`estar malament.
Fins als 2 anys, el nen es comporta i es mou per ALLÒ, o sigui que dels 0  fins als 2 anys, és una cosa innata o sigui NO APRESA. A partir dels 2 anys es quan s`aprèn a que no sempre es poden realitzar de seguida les necessitats.L`EGO comença a aflorar , i és llavors quan l`ALLÒ i l`EGO estableixen contacte ( interactuen) i com que sempre no es poden satisfer les nostres demandes, és quan aprenem a esperar el que sigui.Els nens són perversos i polimorfes, segons Freud.
SUPEREGO: Te per finalitat incorporar i coordinar a la nostra ment la dinàmica d`aquestes 3 dinàmiques el comportament humà entre aquestes 3 entitats.( ALLÒ, EGO I SUPEREGO).
TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL: Els humans segueixen unes etapes fins a arribar a una maduresa sexual, i si això no és així, haurà un encallament en aquest humà que derivarà en una FIXACIÓ.
FASE ORAL: Els nens fins a 2 anys tenen la seva preferència innata en mamar del pit de la mare.
FASE ANAL: De 2 a 3 anys,( control d`esfínters) i obté el plaer a partir d`aquí.
FASE FÀL·LICA: De 3 a 6 anys.Descobreixen els seus genitals i a partir d`aquest descobriment obtenen plaer amb ells i saben que nens i nenes són diferents.En aquesta fase també es dóna el el COMPLEXE D`EDIP (FREUD) i també el d`ELECTRA (JUNG). Si el nen s`identifica amb el pare i surt al conscient, aquesta fase queda superada.
FASE DE LATÈNCIA: De 6 a13 anys. A partir dels 12 anys es centra en la consecució de totes aquestes FASES, si s`aconsegueix es passa a la
FASE GENITAL: És pot dir que s`arriba a la maduresa.
FREUD s`interessa pel FENOMEN HISTÈRIC que tenen un comportament explícit, però no hi ha una explicació convincent. El pare del PSICOANÀLISI és referent directe pel desenvolupament de teories exposades per altres investigadors i que no son falsables, com ara MELANIE KLEIN( teràpia del joc).ROCHARDetc...
REPRESSIÓ= DEFENSA.
NEGACIÓ: Allò que no ha passat, no existeix.(es nega i es creu).
PROJECCIÓ: Veiem en els altres allò que no volem veure en nosaltres.
RACIONALITZACIÓ: L`alumne que suspèn hi ho atribueix al professor.
INTELECTUALITZACIÓ: Pretén protegir a l`home.
FORMACIÓ REACTIVA:
REGRESSIÓ: Vinculat a la teoria psicosexual, tenen un comportament que correspon a una etapa anterior.
DESPLAÇAMENT: Allò que no puc dir al "jefe" ho pago amb la persona més propera.
SUBLIMACIÓ: Canalització d`una energia potencialment perillosa.

En la pràctica d`avui anem a SUBLIMINAR els 7 pecats capitals, posant exemples de sublimació positiva i negativa.La feina està feta juntament amb l`Agnès Martínez i el José Luis Gala Santamaria.
IRA: Fer esport.
 Recórrer a la violència.
GULA: Menjar xiclets per a passar l`ànsia.
Afartament, de posar-te malat.
PERESA:Dormir el que cal, sense passar-se.
Deixar de fer totes les coses que s`han de fer.
SUPÈRBIA. Dur a terme un treball en grup,  destacant la feina de cadascú.
Prepotència i subvaloració del altres.
ENVEJA: Canviar la teva conducta per a millorar.
Criticar i fer la punyeta.
AVARÍCIA: Adquirir capacitats per aconseguir metes.
No posar-te límits per adquirir coses.
TRISTESA: Autoconeixements d`emocions.
Acabar molt depressiu.
VERGONYA: T´impedeix de fer alguna cosa.No limitar el comportament.
VERGONYA:Posar-te metes ambicioses perquè un fet no torni a passar.Deixar de comunicar-te amb els companys per vergonya.
CULPABILITAT: Corregir-te per que no torni a passar.
Automutilació.
HUMILIACIÓ: Pot fer-te millorar o enfonsar-te.
Descarregar al damunt d`algú per a sentir-te millor.

A cada PECAT CAPITAL hem posat 1 exemple d`actitud positiva i 1 de negativa ( en alguns 2 ex.) ja que aquests pecats en aquests moments no es coneixen gaire, o la gent no els te tan presents com temps enrere.L`objectiu d`aquesta pràctica és saber distingir entre les diferents actituds que podem tenir els humans.
Segurament molts de nosaltres hem sentit o hem tingut en algú moment de la nostra vida , un d`aquests exemples, per que són emocions i sentiments que fàcilment es donen en el nostre món. A vegades aquestes emocions i sentiments són més fortes en donats moments, però tampoc vol dir que i són presents en nosaltres les 24 hores del dia i 365 dies a l`any, com tampoc es donen totes a l`hora , ni tampoc les sentim totes.Són coses puntuals, i si no és així, tenim un greu problema ja que seríem monstres per comptes d`humans.
Bé, fins aquí la pràctica d`avui.